Bruixots reals al Maresme

Aquells qui van recollir els testimonis del passat van tractar als “bruixots” de forma diferent a les bruixes. Els homes, (qui sap si realment ho eren, o quants van arribar a ser-ne), els quals mai no fóren considerats bruixots, sinó que fóren considerats practicants d'Alta Màgia, sovint prestant-se a caçar bruixes. Aquest oportunisme fa dubtar de la fiabilitat d'aquells mal anomenats “bruixots”, però això no elimina la possibilitat que n'existissin. Homes que, lluny de l'alquímia inte·lectualitzada i l'Alta Màgia, també feien pactes secrets i practicaven les Arts. 

Tot i no comptar amb massa històries sobre bruixots a Catalunya, és al Maresme on trobem un seguit de personatges misteriosos. Ara bé, com ja podem imaginar, fins i tot els homes que practicaven la màgia i la bruixeria sempre serien més ben valorats que les seves homòlogues femenines, tot i que els seus actes fossin socialment reprovables. Els casos que aquñi s'expliquen, foren documentats i reals.

Fem una ullada al cas d'Antoni Puig, bruixot de Torroella de Montgrí, qui, l'any 1603, va confessar que mentre estava treballant un dia a pineda de Mar, se li aparegué un bruixot anomenat Ovu, que li prometé riqueses i proesperitat si l'acompanyava. A més, li va explicar una sèrie de secrets per a arribar a ser metge i saber com fer medicines amb les plantes. Tot això, a canvi de la seva ànima, que Puig li entregà signant un compromís de 3 anys. Durant aquell temps, Antoni Puig va exercir la medicina fins que un dia, un nen va morir a causa del remei que el bruixot li havia recomanat.

Al cap d'un període de tribulacions, el diable Ovu se li tornà a aparèixer, i va convidar al bruixot a anar al Montnegre. Allí, el bruixot tornà a fer un ritual per a renovar el seu tracte amb el diable, però va recitar de forma equivocada les oracions, i tot va desaparèixer. Després d'aquell trànsit, Puig es va entregar a la Inquisició, amb la qual cosa van obtenir una confessió sense tortura. Com a càstig, Puig només va haver de servir 5 anys a l'hospici local.

Mirem per exemple, el cas de Ramon Polanya, bruixot de Canyamars

Primer de tot, cal recordar que a l'àrea del Maresme, la bruixeria estava relacionada estretament amb la creació de les tempestes, cosa que en una època de mini-glaciació, no podia ser més que una senyal de màgia diabòlica. Mitjançant el fum d'una foguera, els bruixots duien la tempesta allí on volguessin. La única forma d'evitar que les tempestes arribessin als pobles era fent sonar les campanes. Aquesta idea va romandre al inconscient col·lectiu durant més de tres segles.

I aquí apareix el cas de Ramon Polanya, un bruixot habitant de Canyamars que era capaç de convocar les tempestes més impressionants de la zona. Polanya, que, segons contava Cels Gomis, visqué durant el segle XIX, era capaç de fer prediccions meteorològiques que es complien al mil·límetre. Apart d'aquesta capacitat, Polanya també la tenia jurada a certs habitants de Dosrius, en especial a Ramon Batlle, que a partir d'una discussió amb el bruixot, cada any perdia les seves collites.

Segons es diu, al cap de set anys, Polanya va confessar els seus fets, i a partir d'aquell moment dugué a terme un peregrinatge des de Dosrius al Corredor cada any de la seva vida.

Fonts:

-Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina - Ramon Coll Monteagudo

-La bruixeria popular catalana - Javier Tomeo